diumenge, 3 d’agost del 2008

El Parc de Can Riviere

Al maig de 2007 Victor Ros ens tranquilitzava. En Agost de 2008, en tornar de vacances, veig que les obres de Can Riviere estan parades: ningú treballa, les grues no hi son, està tot tancat. Diuen que les han parat (no és que estiguin de vacances), que els de Restaura han petit les conseqüències de la crisis, no poden continuar i deixen del desgavell a mig fer. La pancarta posada (cerc que per l'anterior ajuntament)
segueix al mateix lloc fent propaganda d'un bluf: RECUPEREM EL PARC DE CAN RIVIERE (hauria de dir: CONSTRUÏM MOLTS PISOS A CAN RIVIERE). El cartell de notables dimensions, deurien haver-lo retirat fa molt temps, a aquestes alçades ningú s'ho creu. I es que, no solament estaven convertint una zona verda al mig del poble en una urbanització mamotretica, pretenien dur a terme una operació especulativa de primer ordre amb la col·laboració del desaparegut regidor Jimenez i el càndid alcalde Ros . Ara ja tenim de desastre servit: on hi teníem arbres (alguns notables ), ocells, i zona verda tranquil·la,
ara tenim arbres morts, estructures d'edificis a mig fer, tanques metàliques i altres restes d'obra. Per quan temps?
No oblidem que a més a més, no fa gaires dies, l'actual ajuntament presentava el projecte del la rehabilitació de la Masia de Can Riviere, que havia de convertir-se en el nou casal de Joves al mig de la nova urbanització. Qui durà a terme el projecte, segons tinc entès, era la constructora Restaura qui havia de fer-ho? Serà l'Ajuntament qui s'encarregui de construir el Casal al mig dels esquelets d'edifici a mig fer?
I a tot això, com queda la RECUPERACIÓ DE PARC?
I les vivendes de protecció oficial que tanta cua han portat, quedaran per fer?

dissabte, 29 de desembre del 2007

Malas lenguas?


Dicen las malas lenguas que una ex-empleada del Ayuntamiento, ha devuelto al municipio la cantidad de 12.000 euros. Se ha sabido que, después de un tiempo recaudando tasas que iban a parar a su bolsillo, al ser pillada infraganti, ha abandonado el puesto.
No sé si alguien sabe a ciencia cierta lo que la espabilada empleada municipal llegó a embolsarse, pero la cifra retornada, que no es moco de pavo, aparentemente ha sido suficiente para comprar el silencio general.
Aún suponiendo que se tratara de una acción individual, ¿como es posible que no existieran mecanismos de control que previnieran actuaciones de este tipo?. Por acción o por omisión alguien más debería responsabilizarse del afaire.
Serán malas lenguas?

dijous, 26 de juliol del 2007

Ajuntament Professional

Acabo de tornar de vacances, he seguit mínimament per la web el relleu municipal i veig que ara tenim un Ajuntament professional, o com a mínim un alcalde professional (diuen també que la regidora d'urbanisme ho serà). Si senyor, en un poble de qualitat, govern ben pagat.
Em sorprenen una mica els comentaris i escrits de forums i blogs on es rasguen les vestidures pel sou del nou alcalde, pel que tinc entès, no és un sou desmesurat per la persona escollida per governar eficientment i amb plena dedicació. Tots ens queixem de "lo cara que está la vida y más en Llavaneres" i hem de creure que, si l'alcalde es considera ben pagat (ell mateix ha fixat la quantitat), podrà dedicar tot el seu esforç a millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. Es ben segur que una bona gestió pot estalviar al poble moltes despeses, tantes que fàcilment els sous quedaran ben amortitzats.
Així dons, crec que el tema ha de ser la eficiència i no el cost econòmic, es a dir, el que interessa es la vàlua de les persones.

dimarts, 17 de juliol del 2007

Juliol


Lectura recomanada: La fragata Surprise de Patrick O'Brian o qualsevol altre de la saga Aubrey-Maturin

divendres, 1 de juny del 2007

Caida de los grandes y proliferación de los pequeños

Se podría decir que es un cambio del presente político y social. En la era de la comunicación, con el nivel de vida occidental, generalmente aceptable , se está dando la paradoja de que, por un lado, aumenta la abstención y por el otro proliferan los grupo o partidos políticos independientes.
A la persona interesada en política, o mejor dicho, interesada en la gestión realizada por los políticos, le llega mucha más información y puede no sentirse identificada con los grupos mayoritarios. En este caso, o pasa y se desinteresa o bien se desmarca i participa junto con los más próximos. Decía Andreu Majo que los grupos independientes eran una anomalía producida como reacción a la mala gestión de los grandes grupos, yo añadiría que también son consecuencia de un deseo de reafirmación de identidad reforzado por el convencimiento de que, el nivel de rendimiento de muchos políticos es asumible y superable con ganas y trabajo.

Por otra parte los aparatos de los grandes grupos políticos son lentos y pesados, un lastre que no afecta a los pequeños independientes, por contra, estos últimos carecen de muchos de los recursos de que dispone un partido convencional. Creo que esta situación se acentúa en las pequeñas poblaciones donde actuaciones y reacciones quedan al alcance de cualquier persona interesada en el tema.

No hay que olvidar lo joven que es nuestra experiencia democrática y pese a que tenemos la teoría bien aprendida, nos falta práctica.

Países con mayor tradición democrática, se sirven de mecanismos de corrección que tienden al bipartidismo. En las elecciones, utilizan sistemas votaciones primarias y de doble vuelta que hacen que los pequeños grupos, si quieren llegar a conseguir algún tipo de representación, tengan que integrarse en las candidaturas que han superado la primera instancia. No abundan las listas abiertas, pero deben materializarse los pactos antes de la ronda final de votaciones. Aquí en cambio sucede al revés, los pactos se materializan después de las elecciones y con ello, en algunos casos llegan las sorpresas. Hay quien defiende la propuesta de las listas abiertas que pemiten completar candidaturas plurales.

Creo que si se instauraran mecanismos de participación realmente efectivos que permitieran al ciudadano colaborar y sentirse identificado, se reduciria la dispersión de esfurzos que supone la proliferación de partidos y plataformas.

dimarts, 29 de maig del 2007

Después de los resultados

Bien, los resultados ya se saben, despedida y cierre del PP-PSC. Felicidades a todos, primer objetivo cumplido para la mayoría.
Ahora tocará formar nuevo gobierno. Visto desde fuera podrá parecer que el nuevo ayuntamiento volverá a ser una coalición "contranarura", en este caso la derecha catalana con la izquierda más o menos radical. Es de suponer que el Sr. Graupera buscará socios en ERC, GLL, y/o SOS e incluso en el PSC para completar una mayoría que le de garantias de gobierno. No és previsible que se acerque al PP.
¿Qué preferirà, un gobienrno con el mínimo de socios necesarios que le garanticen mayoría o se arriesgarà a incluir en él a la mayoría de los que han hecho campaña en contra del anterior? ¿Que socios le pueden ayudar mejor, los pertenecientes a otros grandes partidos o los de las listas independientes? ¿Se fijará en las siglas o escogerá a las personas que las representan? ¿Hasta donde puede coincidir el programa de CiU con el de los posibles socios? ¿En que puntos estarán las discrepanacias?
¿Es todo esto importante?

En mi modesta opinión el Sr. Graupera buscará el mínimo de socios necesarios para obtener mayoría: 2.
Preferirá al las personas que encabezan las listas antes que las siglas que representan: Mora y Rubal. Falta saber que condiciones le impondrán.

Pero en esto como en todo puedo equivocar-me.

dimarts, 22 de maig del 2007

El debat electoral emès per TV Llavaneres el 21/5/07

Interessant, en alguns moments intens i sense masses sorpreses, el debat que ens va oferir TV Llavaneres va reflexar clarament als set candidats a l’alcaldia.
La Realització de TV Llavaneres, en aquesta ocasió, va arribar amb imatge i so acceptables tot i que el volum del so dels diferents candidats variava d’un a altre.

El guió típic de debat electoral (valoració de la legislatura anterior, propostes repartides en tres àrees, debat i petició de vot), que segons sembla s’havia acordat prèviament, no es va segui per par de tots, El moderador va dedicar tots el seus esforços en regular els temps, i va intentar escorçar, sense èxit, alguna de les rondes.

Els candidats
Ruíz (SOS), compensant la falta de loquacitat amb la lectura, ben preparada pel seu equip, va estar concret i reiteratiu en els punts del seu programa., es va adaptar al guió preestablert tot i que en alguns punts li sobrava temps.
Rojas(CC) La extensa lectura de textos extrets d’estàndards de partit va tenir referències puntuals al cas de Llavaneres. En alguns moments victimista, va acusar a tothom de la persecució soferta per CC. Va està correcta en el seguiment de guió.
Mora (ERC) Li va faltar temps en tots el apartats degut al seu discurs habitualment dispers. Conciliador, no va estalviar crítiques a PP i PSC tot i que semblava no voler tancar les portes a un futur pacte amb aquests últims.
Rubal (GLL) Brillant en molts moments, va pecar de ser excessivament bel·ligerant amb el representants del actual govern. L’atac sense quartell a Ros i Bastida li va deixar poc temps per l’exposició de les propostes de GLL. En el torn de petició de vot va estendre la ma a CiU al no incloure a aquesta formació en les crítiques a les que va sotmetre a tots els altres. El que va dir ho va dir clar i convincent.
Bastida. (PSC) “Borrón y cuenta nueva” Des de l’ inici del debat va defugir de la valoració de l’última legislatura i es va remetre al seu programa pels propers quatre anys. Agressiva en la primera intervenció va anar perdent putch. El desgast del poder passarà factura al seu partit.
Graupera (CiU) Correcte en tot moment, sense ni un pel d’improvisació, va seguir el guió “como marcan los cánones” Li falta una mica d’empenta , no es deixa anar però la preparació de la seva exposició li dona credibilitat.
Ros. (PP) Perdut tota la nit, en un altre mon, confiant en la improvisació va fer un mal paper. No va seguir el guió i va llegir relacions i documents intranscendents. La defensa de la seva gestió no va convèncer. La seva actuació pot ser el reflexa del funcionament del seu govern.

Els temes

Els temes estrella van ser el POUM i la regidora Clerici. Les paraules més repetides: fets, repte, persones i qualitat.

La perla:
Ruíz afirmà que el redactor del POUM, en una classe donada a la universitat, va posar l’exemple del POUM de Llavaneres qualificant-lo de “polític”.